Com participar?

Per llegir o insertar un comentari, clica sobre "comments" al final de cada article (post)

Validaré per a la seva publicació tots aquells comentaris que s'expressin dins del respecte i l'educació.

No tens perquè opinar com jo, perquè no tots pensem igual, però si demano és coherència dins d'un marc democràtic i de respecte.

Si vols enviar-me un mail, clica el sobre.

També et pots subscriure i rebràs els post quan els publiqui

Signa amb el teu nom o amb un Nick, per poder seguir el curs de les intervencions, evita l'anònim que crea confusions.

15 de juny 2007

PAPIOL: GOVERN EN MINORIA



Aprofito Aquest espai personal, per a comunicar-vos que el PSC no pactarà amb ningú. Ni amb CIU ni amb Junts-AM (o ERC, com vulgueu)

Els resultats de les eleccions del 27 de maig no van ser els que esperàvem i a més ens van col·locar en el punt de mira de tots recaient sobre nosaltres un pes de responsabilitat importantíssim, que ens ha fet reflexionar tots aquest dies.

Com a partit polític teníem tres alternatives de vot:

- Junts-AM amb qui no estem d’acord amb la seva gestió d’aquests anys.

- CIU a qui no coneixem i per tant en cas d’arribar a un acord s’havia de delimitar tot molt bé, ja que fa anys aquest partit ja va fer una jugada al PSC (tots recordareu al “tomatero”, encara que ara no son la mateixa gent)

- Votar-nos a nosaltres mateixos i deixar el govern en minoria, la qual cosa comporta també una responsabilitat política molt important

Si alguna cosa teníem clar és que en cas d’haver acord el més important és el programa i la forma de gestió de l’Ajuntament.

No ha estat una decisió fàcil, agraeixo les propostes presentades pels dos grups polítics però hem decidit més oportú quedar-nos fora.

Amb un govern en minoria s’haurà d’informar i demanar opinió als altres partits polítics a fi de que hi hagi consens a l’hora de gestionar i arribar a realitzar projectes. S’haurà de dialogar i això comporta un important pas endavant.

Creiem en un Ajuntament obert, transparent i participatiu i pensem que és la millor manera d’aconseguir-ho.

Se’ns ha acusat de moltes coses, que si ens vendríem, que si trencaríem la nostre paraula, que si volíem arribar a qualsevol preu...però com podeu veure no és ni una cosa ni l’altre.

No hi ha pacte, no hi han carteres i no hi han ingressos.

S’han dit moltes coses i cap d’elles certes, desgraciadament és un rol massa habitual a la política.

Aquesta decisió comporta una responsabilitat molt important perquè si et dediques a fer una oposició dura Papiol no tira endavant, s’estanca per manca d’operativitat de l’equip de govern.

Si assumeixes la responsabilitat d’una oposició constructiva, si assumeixes que Papiol no es pot parar, representa que has de treballar moltes hores, sense tenir una cartera, sense tenir un sou ni cap tipus d’ingressos, sense medalles que penjar-te perquè si aconsegueixes alguna cosa qui s’emporta la “flor” és l’equip de govern.

Vam dir que no pactaríem amb Vilà i no ho fem, però això no vol dir que haguéssim de pactar obligadament amb CIU, preferim quedar-nos al marge

En aquestes setmanes ha hagut una crispació general al poble per les circumstàncies polítiques, que en molts casos ha provocat enfrontaments personals que crec han estat fora de to i que desitjo de tot cor, que cadascú faci la seva reflexió interior.

En aquest blog s’han arribat a dir moltes barbaritats sense raonaments, només atacant, tant a mi, com a CIU, com a Junts-AM.

S’han fet especulacions de tota mena, sense sentit, per “habladurias”, per estirar cap a un cantó o cap a l’altre.

Hi ha qui per tibar la corda ha arribat a fer desqualificacions personals que no venen a compte, com a mi dir-me gorda (i reconec que ho estic), rata, etc.etc. O entre els mateixos participants fer-se comentaris despectius.

Sincerament penso que el poble es mereix molt més que “pataletes” perquè alguna decisió no es comparteixi.

Aquest blog el vaig obrir per al diàleg, no perquè la gent s’insultés, és per a fer un intercanvi d’idees, dins de un raonament conscient, però hi ha qui l’ha aprofitat per fer campanya bruta cap a un costat o cap a l’altre.

És una pena que la gent no sàpiga fer servir aquestes eines més que per interessos personals.

Ho sento per a aquells que han participat de forma coherent, per a aquells que han manifestat la seva opìnió (estigui o no d’acord) dins d’un marc democràtic i de respecte, però com que hi ha qui no ha entès el que vol dir democràtic ni respecte, he activat la moderació de comentaris.

Penso que molts participants han de reflexionar sobre les seves formes i continguts i donar-nos tots un marge de temps de reflexió per a la coherència.

També vull aclarir que jo en cap moment he posat un comentari ni de forma anònima ni sota nick en tot aquest creuament de participacions que ha donat l’article “pactes?”, però els he llegit tots.

Això vol dir que podeu inserir un comentari que em vindrà a mi per a la seva aprovació. Tindré els comentaris tancats una temporada però aniré publicant post, si em voleu fer arribar el comentari i obtenir una resposta poseu el vostre mail i us contestaré, com he fet fins ara amb molta gent que m’ha escrit directament mails.

Fins sempre.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

et filiçito per la refecsio sobre els missatges critics destructius, la critica es bona si es construtiva, la critica destructiva fa mal i crea mal esta

Anònim ha dit...

Quan parles de les alternatives de vot que teníeu, pel que fa a la de CIU, fas referència a un fet del passat, diguem-li el fet “tomatero”, que voldria aclarir ja que no va ser CIU qui va fer la jugada:
El fet “tomatero” va succeir l’any 1988, després de les eleccions municipals de 1987, però el “tomatero” no se’n va anar amb CIU sinó amb una candidatura independent anomenada A.E. UNIO, Agrupació Electoral La Unió, llista que ja havia encapçalat en Robert Casajuana a les eleccions del 1983. No va ser fins a les eleccions de 1991 que aquesta agrupació independent va desapareixa i en Robert Casajuana va passar a encapçalar la llista de CIU.

D’altra banda crec que davant un fet com aquest la jugada la fa enterament la persona que pren una decisió d’aquesta mena. Ja que segons sembla en general s’accepta democràticament l’existència de la figura del trànsfuga llavors la responsabilitat recau sobre la persona que es permet una actitud com aquesta.

Per contra del que podria semblar, no sóc de CIU. En el cas que s’hagués tingut en compte per part vostre la possibilitat d’un pacte, era partidària del pacte amb JUNTS, la llista més votada, i el motiu que exposes per a no pactar-hi de “no estar d’acord amb la seva gestió d’aquests anys” em sembla una cosa molt vaga, massa poc concreta, com quan a la feina et diuen que “no eres el perfil que buscàvem” o alguna cosa per l’estil.

Sigui doncs el govern en minoria i esperem que si que hi hagi una oposició constructiva, això si que és difícil !!!! La línia que separa la oposició dura de la constructiva és mooooolt fina, com passa amb tantes altres coses.

Anònim ha dit...

Sincerament crec que és una bona decisió i tingués la seguretat que la majoria de la gent ho veurà com una bona solució, el que passa és que justament la gent que fa soroll normalment és la que està en contra, crec que ens esperen uns anys on la correcció política tornarà i tothom podrà fer autocrítica.
Felicitats per la opció triada.