Com participar?

Per llegir o insertar un comentari, clica sobre "comments" al final de cada article (post)

Validaré per a la seva publicació tots aquells comentaris que s'expressin dins del respecte i l'educació.

No tens perquè opinar com jo, perquè no tots pensem igual, però si demano és coherència dins d'un marc democràtic i de respecte.

Si vols enviar-me un mail, clica el sobre.

També et pots subscriure i rebràs els post quan els publiqui

Signa amb el teu nom o amb un Nick, per poder seguir el curs de les intervencions, evita l'anònim que crea confusions.

20 de febr. 2007

JA SÉ PER ON COMENÇAR


Tots el que emigrem guardem poques coses del nostre passat, perquè quan agafes un avió per anar a viure a un altre país, no pots endur-te massa equipatge.

Així doncs, vens amb una maleta plena de roba, però sense el passat, sense fotos, sense les joguines que t'acompanyaven, sense el teus amics i quasi sense família.

Ja fa 28 anys que sóc a Catalunya, el últims 17 al Papiol, on he trobat el meu lloc, el meus amics/amigues, la meva família.

Jo no en tinc gaires fotos de quan era petita, però tinc el record més meravellós de tots: els meus avis.

No vull aquí posar totes les coses que recordo d'ells i que trobo a faltar, això m'ho guardo per a mi...però vull que els coneixeu.

És el meu petit homenatge a aquestes persones que em van estimar tant i van fer tant per mi. Ja fa anys que se'n van anar, però sempre m'acompanyen.

Es deien Vicente Germán i Julieta Añez.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Patricia, per decidir-te (i segurament trobar temps per fer-ho) a començar a mantenir el teu blog MOLTES FELICITATS.

Vàrem estar juntes al curs de bloggs del 3 de febrer.

SEGUEIX, JA VEURÀS QUE DESPRÈS ÉS ADDICTIU. UNA ABRAÇADA ALCALDESSA.

Pilar Ventura Py