Com participar?

Per llegir o insertar un comentari, clica sobre "comments" al final de cada article (post)

Validaré per a la seva publicació tots aquells comentaris que s'expressin dins del respecte i l'educació.

No tens perquè opinar com jo, perquè no tots pensem igual, però si demano és coherència dins d'un marc democràtic i de respecte.

Si vols enviar-me un mail, clica el sobre.

També et pots subscriure i rebràs els post quan els publiqui

Signa amb el teu nom o amb un Nick, per poder seguir el curs de les intervencions, evita l'anònim que crea confusions.

15 de juny 2007

PAPIOL: GOVERN EN MINORIA



Aprofito Aquest espai personal, per a comunicar-vos que el PSC no pactarà amb ningú. Ni amb CIU ni amb Junts-AM (o ERC, com vulgueu)

Els resultats de les eleccions del 27 de maig no van ser els que esperàvem i a més ens van col·locar en el punt de mira de tots recaient sobre nosaltres un pes de responsabilitat importantíssim, que ens ha fet reflexionar tots aquest dies.

Com a partit polític teníem tres alternatives de vot:

- Junts-AM amb qui no estem d’acord amb la seva gestió d’aquests anys.

- CIU a qui no coneixem i per tant en cas d’arribar a un acord s’havia de delimitar tot molt bé, ja que fa anys aquest partit ja va fer una jugada al PSC (tots recordareu al “tomatero”, encara que ara no son la mateixa gent)

- Votar-nos a nosaltres mateixos i deixar el govern en minoria, la qual cosa comporta també una responsabilitat política molt important

Si alguna cosa teníem clar és que en cas d’haver acord el més important és el programa i la forma de gestió de l’Ajuntament.

No ha estat una decisió fàcil, agraeixo les propostes presentades pels dos grups polítics però hem decidit més oportú quedar-nos fora.

Amb un govern en minoria s’haurà d’informar i demanar opinió als altres partits polítics a fi de que hi hagi consens a l’hora de gestionar i arribar a realitzar projectes. S’haurà de dialogar i això comporta un important pas endavant.

Creiem en un Ajuntament obert, transparent i participatiu i pensem que és la millor manera d’aconseguir-ho.

Se’ns ha acusat de moltes coses, que si ens vendríem, que si trencaríem la nostre paraula, que si volíem arribar a qualsevol preu...però com podeu veure no és ni una cosa ni l’altre.

No hi ha pacte, no hi han carteres i no hi han ingressos.

S’han dit moltes coses i cap d’elles certes, desgraciadament és un rol massa habitual a la política.

Aquesta decisió comporta una responsabilitat molt important perquè si et dediques a fer una oposició dura Papiol no tira endavant, s’estanca per manca d’operativitat de l’equip de govern.

Si assumeixes la responsabilitat d’una oposició constructiva, si assumeixes que Papiol no es pot parar, representa que has de treballar moltes hores, sense tenir una cartera, sense tenir un sou ni cap tipus d’ingressos, sense medalles que penjar-te perquè si aconsegueixes alguna cosa qui s’emporta la “flor” és l’equip de govern.

Vam dir que no pactaríem amb Vilà i no ho fem, però això no vol dir que haguéssim de pactar obligadament amb CIU, preferim quedar-nos al marge

En aquestes setmanes ha hagut una crispació general al poble per les circumstàncies polítiques, que en molts casos ha provocat enfrontaments personals que crec han estat fora de to i que desitjo de tot cor, que cadascú faci la seva reflexió interior.

En aquest blog s’han arribat a dir moltes barbaritats sense raonaments, només atacant, tant a mi, com a CIU, com a Junts-AM.

S’han fet especulacions de tota mena, sense sentit, per “habladurias”, per estirar cap a un cantó o cap a l’altre.

Hi ha qui per tibar la corda ha arribat a fer desqualificacions personals que no venen a compte, com a mi dir-me gorda (i reconec que ho estic), rata, etc.etc. O entre els mateixos participants fer-se comentaris despectius.

Sincerament penso que el poble es mereix molt més que “pataletes” perquè alguna decisió no es comparteixi.

Aquest blog el vaig obrir per al diàleg, no perquè la gent s’insultés, és per a fer un intercanvi d’idees, dins de un raonament conscient, però hi ha qui l’ha aprofitat per fer campanya bruta cap a un costat o cap a l’altre.

És una pena que la gent no sàpiga fer servir aquestes eines més que per interessos personals.

Ho sento per a aquells que han participat de forma coherent, per a aquells que han manifestat la seva opìnió (estigui o no d’acord) dins d’un marc democràtic i de respecte, però com que hi ha qui no ha entès el que vol dir democràtic ni respecte, he activat la moderació de comentaris.

Penso que molts participants han de reflexionar sobre les seves formes i continguts i donar-nos tots un marge de temps de reflexió per a la coherència.

També vull aclarir que jo en cap moment he posat un comentari ni de forma anònima ni sota nick en tot aquest creuament de participacions que ha donat l’article “pactes?”, però els he llegit tots.

Això vol dir que podeu inserir un comentari que em vindrà a mi per a la seva aprovació. Tindré els comentaris tancats una temporada però aniré publicant post, si em voleu fer arribar el comentari i obtenir una resposta poseu el vostre mail i us contestaré, com he fet fins ara amb molta gent que m’ha escrit directament mails.

Fins sempre.

10 de juny 2007

AMIGA

Aquest poema va dedicat, però no dirè noms.

Sé que quan ho llegeixi sabrà que és per a ella.


Cuando algún día te sientas sola
y necesitas una mano amiga,
aquí Estoy, toma la mía...

Cuando una lagrima resbale
y no encuentres un paño para limpiarla,
aquí estoy toma el mío...

Cuando te sientas en la nada,
y no sepas como sonreír,
aquí estoy, toma mi risa...

Cuando la lejanía de todos
te haga sentir vacío,
aquí estoy, cerca tuyo...

Cuando te encuentres sin valor
para enfrentar cada uno de tus días,
aquí estoy, soy valentía...

Y cuando no quieras hablar
porque las palabras huyeron de ti...
aquí estoy, soy silencio...

Cuando sólo necesites
que alguien se siente a tu lado...
aquí estoy, soy compañía...

Cuando el frío te invada
y necesites un brazo en tu espalda,
aquí estoy, toma mi abrazo...

Cuando quieras llorar sin decir nada
porque la pena te embarga,
aquí estoy, soy tu continente...

Cuando quieras derramar alegría
porque eres feliz,
aquí estoy, hazme feliz...

No mires mi pequeñez,
no mires mis tantas flaquezas,
toma lo que necesites de mí...

Aquí estoy, soy tu amiga...

AMARSE CON LOS OJOS ABIERTOS


Ara estic llegint el llibre "Amarse con los ojos abiertos", de Jorge Bucay i Silvia Salinas

És un llibre per a aquells que us agradi pensar/parlar/compartir, filosofía de la vida,per a aquells que busqueu després de llegir-ho una reflexió, ja que Jorge Bucay és psiquiatra i Silvia Salines psicóloga. No el llegiu si busqueu una novel·la.

De la gent que conec que l'hagi llegit m'he trobat amb els dos extrems. O agrada moltísim o et diuen que no els ha omplert o no l'han acabat d'entendre.

"Enamorarse es amar las coincidencias, y amar es enamorarse de las diferencias"

També he llegit els altres dos llibres de Jorge Bucay que igualment recomano:

- Déjame que te cuente
- Cuentos para pensar

Ambdos enganxen molt.

8 de juny 2007

LOS NIÑOS APRENDEN LO QUE VIVEN



Si los niños viven con crítica
Aprenden a condenar.

Si los niños viven con hostilidad
Aprenden a vivir luchando.

Si los niños viven el ridículo
Aprenden a ser tímidos.

Si los niños viven con vergüenza
Aprenden a sentirse culpables.

Si los niños viven con tolerancia
Aprenden a ser pacientes.

Si los niños viven con estímulo
Aprenden a confiar.

Si los niños viven con alabanza
Aprenden a apreciar.

Si los niños viven con honradez
Aprenden la justicia.

Si los niños viven con seguridad
Aprenden a tener fe.

Si los niños viven con aprobación
Aprenden autoestima.

Si los niños viven con aceptación y amistad
Aprenden a hallar amor en el mundo

APRENENT

CONSELLS

FILOSOFIA DE VIDA


CONTINUACIÓ 2 DE "PACTES?"

A petíció de eiiiicolegas,vaja marron i d´altres niks, que pel que sembla costa insertar comentaris, obro un altre artícle esperant que potser així es solucioni.

Ultims comentaris d'ahir:

pepe dijo...

feu lo millor pel poble no lo millor per vosaltres
7 / juny / 2007 23:28

eiiii colegas i mans lliures dijo...

ZUM ZUM ESPERO QUE SURTI EL MILLOR PER ERC, I AMB EL COMENTARI SOBRE ELS POSIBLES "DIPUTATS" JE, JE, JE ,JE, JE ,QUE CABRONNNNNNN DONÇ SI QUE ESTA CASCADA LA POLITICA,GÜENO COM SI NO EN TINGUESIN PROU AMB EL TRIO LA LA LA QUE APORTA ESQUERRA, TIO AIXO ES PER ALUCINA PEPINOS , VAJA FIESTA TINDRIA EL MONTIJA AMB AQUESTA PENYA ,JA, JA ,JA,JAAAAAAAAAAAA!!!!.ESCOLTA PARLAN DE TOT ,TU QUE ETS UNA COMPRESA AMB ALAS O QUE, QUE NO M´ENTEROOOOOOOOOOOOOOO , BONA NITTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTT, UN ULTIM RETALL. TU ZUM ZUM ETS JUNTERISTA OI?
7 / juny / 2007 23:42

6 de juny 2007

JULIETA

Ultimament m'ha donat per la poesia, i avui he estat llegint poemes per als avis.

Jo tenia un lligam molt intens amb ells, em van fer de pares, i llegint aquests poemes m'ha retrobat amb els seus records.

Espero que us agradi el que he escollit.


Regazo de rosas
sabor a miel tus besos
caricia de angel sonrisa de nube
asi te recuerdo
los años pasan
y en mi alma sigues

Las semillas que sembraste
en la tierra de mi ser
son los frutos que florecen
aunque tu ya no estes

Extraño tu abrazo
el dormir pequeña en tus brazos
la proteccíon de tu amor

Extraño, cada segundo que contigo vivi
Aunque no fuiste mi madre
algunos dicen que solo mi abuela

Eres quien abrigo mi niñez
la que cuido mis pasos
la que me enseño a querer.

Mi abuela querida
madre desde mi niñez
te extraño en cada segundo
que no te he podido ver.


EL TIEMPO